Paremiologia catalana comparada digital

Cul d'església

15 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Cul d'església

8 fonts, 1926.
Persona que va massa a l'església.
Lloc: Barc., Tarr.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cul 7 m)». Editorial Moll.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 7. Web.
Dit d'una persona que va molt sovint a l'església / passar-hi llargues estones / persona que va massa a l'església.
És un cul d'església; es passa el dia tancat al monestir resant.
Sinònim: Cul de sagristia, rata de sagristia.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Devot». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Dit d'una persona que va molt sovint a l'església / passar-hi llargues estones / persona que va massa a l'església.
Cada dia va a missa i s'hi passa hores i hores: és un cul d'església.
Sinònim: Cul de sagristia, rata de sagristia.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Freqüentador». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Dit d'una persona que va molt sovint a l'església / passar-hi llargues estones / persona que va massa a l'església.
És un cul d'església; tot el dia, la velleta, hi prega.
Sinònim: Cul de sagristia, rata de sagristia, pixar aigua beneita.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Missaire». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Missaire.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cul m.», p. 119. Edicions 62.
Devot.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte als bons sentiments», p. 23. Edicions 62.
Devot, freqüentador, missaire. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
Persona excessivament devota.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.
Es diu a (d')una persona que va massa a l'església.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 63. Editorial Trabucaire.

Ser un cul d'església

2 fonts, 2011.
Pop. pej. Ser una persona molt assídua a l'església, ser una persona devota.
Sinònim: Ser una rata de sagristia.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Cul», p. 144. Llibres de l'Index, S.A.
Sovint se sol pronunciar 'cul d'iclesi', amb «e» oberta. Anar molt sovint a l'església, passar-hi llargues estones.
Aqueixes esgarrapacristos es passen tot el dia radere del mossèn: són un cul d'iclesi.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Dites populars. Frases fetes», p. 514. Edicions Salòria.

Ésser un cul d'església

1 font, 2000.
Anar molt sovint a l'església, passar-hi llargues estones.
Equivalent en castellà: Ser un tragasantos.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Cul», p. 82. Enciclopèdia Catalana.

Ser un cul d'iclesi

1 font, 2017.
És algú —sovint una dona gran— que va sovint a l'església, que hi passa llargues estones.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Frases fetes», p. 157. Salvat, S.A. de Ediciones.

Ser un cul de missa

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Religió», p. 68. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.