Paremiologia catalana comparada digital

Cul obert

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1995.

Cul obert

3 fonts, 1995.
És un cul obert, que deixa sempre les portes obertes.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 39. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cul», p. 188. Universitat Miguel Hernández.
Qui no tanca les portes en passar.
Sinònim: Descuidat, distret.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «C», p. 97. Edicions 62.

Culobert, culoberta

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que deixa les portes obertes havent-les trobat tancades.
Lloc: Empordà.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 63. Editorial Trabucaire.