Expressió emprada per a referir-se a un objecte o costum d'un temps passat.
Aquesta és com les cases d'abans / És un aparell de televisió dels d'abans.
D'abans
11 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1839.
D'abans
3 fonts, 1988.
El pare s'exposà de nou a l'enfilada dels finestrals, va perdre la por d'eixir al carrer i recobrà l'aire desimbolt d'abans junt amb el somriure d'home pròsper i segur que només el marcia la mirada implacable de la sogra.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Antiquat. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Dabans
3 fonts, 1839.
(Millor escrit /d'abans). adv. ant. Abans; en temps anterior.
Que tornàs rata, enaxí com era dabans, Llull Felix, pt. vii, c. 3 | Fo molt pus despagat que dabans no era, Muntaner Cròn., c. 87 | Allojarenles en molt menys espay que no eren dabans, Pere IV, Cròn. 344.
Equivalent en castellà: Antes.
Abans.
Adv. t. ant. Abans.
De abans
1 font, 1839.
Mod. adv. fam. De temps anterior.
Equivalent en castellà: De antes.
Mod. adv. fam. De temps anterior.
Equivalent en francès: D'auparavant.
Mod. adv. fam. De temps anterior.
Equivalent en italià: Prima che, da prima di.
Mod. adv. fam. De temps anterior.
Equivalent en llatí: Priori tempore.
Debans
1 font, 1926.
Adv. grafia ant., per «d'abans».
Are auia pus ioue e pus bella muller e pus noble que debans, Valter Gris. 13. E les perles e les altres precioses coses, més que debans presé, Fiameta 21.