Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Desavenir-se», p. 63. Edicions Polígrafa.
Déu desavinga a qui em mantinga
6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1884.
Déu desavinga / a qui em mantinga
1 font, 1968.
Déu desavinga a qui em mantinga
1 font, 1992.
Déu desavinga a qui mos mantinga
1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Deu desavinga á qui mos mantinga
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Deu desavinga á qui'm mantinga
1 font, 1884.
Sinònim: De las rahons de uns, altres ne vihuen.
Equivalent en castellà: Dios desavenga a quien nos mantenga.
Equivalent en castellà: Entre dos litigantes, un tercero | V. Dios desavenga, etc.