Paremiologia catalana comparada digital

Déu et guardi de llengua castellana, justícia eclesiàstica i consciència de piteu

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1907.

Déu ens guard de llengua castellana, justícia eclesiàstica i consciència de piteu

2 fonts, 1987.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Parlar», p. 146. Edicions Tres i Quatre.
Refranys d'agrupació de tres exemples.
Conca, Maria (1987): Paremiologia «2.1 Descrip. formal: Estr. rítmica, mètrica i rima», p. 38. Publicacions de la Universitat de València.

Déu et guardi de llengua castellana, justícia eclesiàstica i consciència de piteu

2 fonts, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 40. Editorial Selecta-Catalonia.
Piteu volia dir francès, els de Poitiers se'ls deieu piteus i d'aquí va passar a tots els gavatxons.
Virgili, Marcel·lí (2022): «https://twitter.com/marcelivirgili/status/1480489786418814977». Twitter.

Déu nos dó la justícia i ens guard d'ella

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 443», p. 557. Columna Edicions.

Deu't guardi de llengua gosolona, justícia eclessiástica y conciència de pitèu

1 font, 1907.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1907): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 6 de desembre de 1907, núm. 15», p. 271. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.