Paremiologia catalana comparada digital

Déu no m'ho tingui en retret ni en vanaglòria

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Déu no m'ho tingui en retret

3 fonts, 1989.
Frase que hom diu després de dir-ne una altra que pot semblar vanaglòria.
Sóc el millor de la meva promoció; Déu no m'ho tingui en retret.
Sinònim: Déu no m'ho tingui en compte, Déu em perdoni.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Disculpa». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Com a atenuant, si hem de dir alguna cosa en alabança pròpia.
Lloc: Lloret de Mar.
Fàbregas i Barri, Esteve; Rebollo i Tibau, Carme (1989): La cultura tradicional i el parlar de Lloret «Primera part. La cultura tradicional a Lloret de Mar. Relació social i formes de polidesa», p. 209. Editorial Claret.
Disculpa. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Déu no m'ho tingui en retret ni en vanaglòria

2 fonts, 1926.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Es diu com a fórmula d'excusa quan el qui parla diu una cosa que sembla lloança de si mateix.
Sinònim: Déu no em castigui.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Loc. VI. h)». Editorial Moll.

Déu no m'ho tingui en retret, ni el diable en vanaglòria

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 432», p. 554. Columna Edicions.