Paremiologia catalana comparada digital

Déus meus, déus meus, digué David

7 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1918.

Deus meus, Deus meus, digué David

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIX.- Políglotes», p. 327. Institut Menorquí d'Estudis.

Deus meus, deus meus, digue David

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 519», p. 577. Columna Edicions.

Déus meus, déus meus, digué David

1 font, 1993.
Es diu en to de queixa una mica humorística.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «976 Déus», p. 138. Institut Menorquí d'Estudis.

Déus meus, Déus meus, digué David!

1 font, 1984.
Exclamació d'extranyesa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Políglotes», p. 267. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Déus meus, déus meus, va dir David; treis-me sa dona de dins el llit

1 font, 1993.
Segons DCVB, recollit com a locució a Menorca i completat tal com consta al sinònim.
Sinònim: Déus meus! digué David, quan va tenir la dona dins el llit, si no la treis, la mat a coces.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «976a Déus», p. 138. Institut Menorquí d'Estudis.

Deus meus!, va dir David

1 font, 1926.
Es diu en to de queixa quelcom humorística. La gent sol completar la frase dient: /«Deus meus!», digué David quan va tenir sa dona dins es llit: «Si no la treis, la mat a coces».
Lloc: Mallorca, Menorca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «David Loc. b)». Editorial Moll.

Déus meus!, va dir en David

1 font, 1999.
Es diu en to de queixa, un tant humorística.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IX. Llenguatge Sèrie B. Queixa», p. 156. Hora Nova.