F. expr Utilitzada com una queixa amb un cert to humorístic. David: Nom d'home d'origen bíblic que significa 'estimat'. Nom del profeta i rei d'Israel. També s'empra com a cognom.
Font: PCC.
Déus meus, déus meus, digué David
8 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1918.
«Deus meus», va dir David
1 font, 2022.
Deus meus, Deus meus, digué David
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Deus meus, deus meus, digue David
1 font, 1992.
Déus meus, déus meus, digué David
1 font, 1993.
Es diu en to de queixa una mica humorística.
Déus meus, Déus meus, digué David!
1 font, 1984.
Exclamació d'extranyesa.
Lloc: Menorca.
Déus meus, déus meus, va dir David; treis-me sa dona de dins el llit
1 font, 1993.
Segons DCVB, recollit com a locució a Menorca i completat tal com consta al sinònim.
Sinònim: Déus meus! digué David, quan va tenir la dona dins el llit, si no la treis, la mat a coces.
Deus meus!, va dir David
1 font, 1926.
Es diu en to de queixa quelcom humorística. La gent sol completar la frase dient: /«Deus meus!», digué David quan va tenir sa dona dins es llit: «Si no la treis, la mat a coces».
Lloc: Mallorca, Menorca.
Déus meus!, va dir en David
1 font, 1999.
Es diu en to de queixa, un tant humorística.
Lloc: Mallorca.