Adv. Malformació de 'darrere'. És molt nostra, tot i que es diu a altres llocs.
Sinònim: Darrere.
Lloc: Palafrugell.
Darrere
50 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1814.
Radere
7 fonts, 1999.
Darrere.
Lloc: Pallars.
No et posis radere del pastor.
Lloc: Torregrossa, Juneda i les Borges Blanques (Baix Urgell).
Darrere, després de. Eufemisme pel cul, part posterior.
No, soc «io» l'últim, «vai radere» seu.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Adv. Darrere.
Posa't al seu radere.
Lloc: Cerdanya.
Darrere.
Lloc: La Manresana.
Sinònim: Cul.
Darrera
6 fonts, 1814.
Ant. escrit també «derrera». adv. i prep. A la part d'un objecte oposada a la cara o part envers la qual l'objecte avança normalment.
Sinònim: Darrere.
Equivalent en castellà: Detrás.
Preposicions adverbials.
Sinònim: Detrás | Tras.
Equivalent en castellà: Detrás | Tras.
Equivalent en castellà: Detrás.
Equivalent en castellà: En pos de.
Equivalent en castellà: Detrás.
Redera
4 fonts, 1926.
Sinònim: V. Darrera.
De: Gimeno, Marta.
Sinònim: Darrere.
Lloc: Empordà.
Font: En Quimet i el que dingú sap (2023).
Adv. Metàtesi de «darrera».
Lloc: Cadaqués, Empordà, Gironès.
Font: DCVB.
Adv. Darrera (metàtesi compartida amb els parlars de l'Empordà, Gironès, Garrotxa).
Lloc: Cadaqués, Empordà, Gironès, Garrotxa.
Derrera
2 fonts, 1847.
Equivalent en castellà: Detrás.
Equivalent en castellà: Detrás.
Redere
2 fonts, 2012.
Variant fonètica per la metàtesi del mot «Darrere», els diccionaris que s'han consultat ho anoten. Es pot sentir tant a l'Empordà com al Gironès o a la Garrotxa.
No entris per davant, passa per redere.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Al darrera.
A redere de la porta hi ha la jaqueta.
Lloc: Cervera.
Darrèra
1 font, 1839.
Adv. Al detras de tòt, al últim.
Equivalent en castellà: Al último.
Adv. ll. ab que se indica la part posteriòr de alguna cosa, com darrerà de la porta.
Equivalent en castellà: Detrás.
Adv. mod. En ausencia: y axí se diu: darrèra de èll lo murmuran.
Equivalent en castellà: Detrás.
Adv. mod. En ausencia: y axí se diu: darrèra de èll lo murmuran.
Equivalent en castellà: En ausencia.
Adv. ll. ab que se indica la part posteriòr de alguna cosa, com darrerà de la porta.
Equivalent en castellà: Tras.
Prep. que indica l'òrde ab que una cosa se seguex á altra.
Equivalent en castellà: Tras.
Adv. Al detras de tòt, al últim.
Equivalent en francès: À l'extremité.
Adv. Al detras de tòt, al últim.
Equivalent en francès: À la fin.
Prep. que indica l'òrde ab que una cosa se seguex á altra.
Equivalent en francès: Après.
Adv. ll. ab que se indica la part posteriòr de alguna cosa, com darrerà de la porta.
Equivalent en francès: Derrière.
Adv. mod. En ausencia: y axí se diu: darrèra de èll lo murmuran.
Equivalent en francès: En l'absence.
Adv. Al detras de tòt, al últim.
Equivalent en italià: All'ultimo.
Adv. mod. En ausencia: y axí se diu: darrèra de èll lo murmuran.
Equivalent en italià: Alle spalle.
Prep. que indica l'òrde ab que una cosa se seguex á altra.
Equivalent en italià: Dietro.
Adv. ll. ab que se indica la part posteriòr de alguna cosa, com darrerà de la porta.
Equivalent en italià: Dietro.
Prep. que indica l'òrde ab que una cosa se seguex á altra.
Equivalent en italià: Dopo.
Adv. mod. En ausencia: y axí se diu: darrèra de èll lo murmuran.
Equivalent en italià: In assenza.
Adv. Al detras de tòt, al últim.
Equivalent en italià: Indietro.
Adv. mod. En ausencia: y axí se diu: darrèra de èll lo murmuran.
Equivalent en llatí: Absente.
Adv. ll. ab que se indica la part posteriòr de alguna cosa, com darrerà de la porta.
Equivalent en llatí: Pone.
Prep. que indica l'òrde ab que una cosa se seguex á altra.
Equivalent en llatí: Pone.
Prep. que indica l'òrde ab que una cosa se seguex á altra.
Equivalent en llatí: Post.
Adv. ll. ab que se indica la part posteriòr de alguna cosa, com darrerà de la porta.
Equivalent en llatí: Post.
Adv. Al detras de tòt, al últim.
Equivalent en llatí: Postremo.
Derrèra
1 font, 1839.
Prep. Darrèra.
Adv. lloc. Darrèra.
Radera
1 font, 1926.
Adv. i prep. (vulg).
Sinònim: V. Darrera.
Raere
1 font, 1926.
Adv. dial.
Sinònim: V. Darrera.