Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVI. La terra i la llibertat. Els pobles», p. 125. Pagès Editors.
De Polinyà a Sant Valerià set serres s'han de passar
21 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1937.
De Polinyà a Sant Valerià, set serres s'han de passar
9 fonts, 1978.
Sant Valerià és una ermita que està a Can Coscó de Palaudàries, al terme municipal de Lliçà d'Amunt i cada any, el segon diumenge després de Pasqua, s'hi celebrava el seu aplec, dels més concorreguts de la comarca, especialment per la gent pagesa. I, efectivament, Sabadell és una mica —dues serres— més lluny.
Lloc: Vallès.
De Sabadell a Sant Valerià, nou serres s'han de passar
3 fonts, 1951.
De Polinyà a Sant Valerià set serres s'han de passar
2 fonts, 1951.
De Polinyà a sant Valerià, set serres s'han de passar
1 font, 1996.
De Polinyà, a Sant Valerià, / set serres s'han de passar
1 font, 1937.
De Sabadell a Sant Valerià, / nou serres s'han de passar
1 font, 2024.
Sant Valerià és una ermita que està a Can Coscó de Palaudàries, al terme municipal de Lliçà d'Amunt i cada any, el segon diumenge després de Pasqua, s'hi celebrava el seu aplec, dels més concorreguts de la comarca, especialment per la gent pagesa. I, efectivament, Sabadell és una mica —dues serres— més lluny.
Lloc: Vallès.
De Sabadell a Sant Valerià, nou serres s'ha de passar
1 font, 1999.
De Sabadell, a Sant Valerià, / nou serres s'han de passar
1 font, 1937.
Sant Valerià (molts pronuncien Sant Batllerià) és una ermita que està a Can Coscó de Palaudàries, terme municipal de Llissà de Munt; cada any, el segon diumenge després de Pasqua, s'hi celebra el seu aplec, que és dels més concorreguts de la comarca, especialment per la gent pagesa.