Paremiologia catalana comparada digital

De Sant Miquel a Sant Miquel, ni rosari ni muller

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1932.

De Sant Miquel a Sant Miquel, ni rosari ni muller

3 fonts, 1932.
En tot i viure a l'estiu allunyats i separats de nuclis de població, no per això deixen d'anar a missa. Compaginant la devoció amb la guarda del bestiar, baixen per torn cada diumenge un o dos dels pastors per a assistir a la missa. Amb tot i aquest arrelat sentiment religiós que hem tingut oportunitat de comprovar diverses vegades, la mussa popular els titlla de poc religiosos, puix que el proverbi diu.
De maig a setembre. En al·lusió als pastors.

De sant Miquel a sant Miquel, ni rosari ni muller

2 fonts, 1983.
La musa popular titlla de poc religiosos els pastors.
El juny és el temps de pujar les ramades a muntanya per passar-hi l'estiuada i aprofitar les herbes.
El pastor, per tant, viu a l'estiu allunyat i separat de nuclis de població; generalment els pastors són homes profundament religiosos, tot i posseir un gran fons de superstició.

De Sant Miquel a Sant Miquel / ni rosari ni muller

1 font, 1932.
Estiuada: Espai de temps o temporada que passa el bestiar a la muntanya. Es calcula des de Sant isidre a Sant Miquel de Setembre, a la Vall d'Àger, però la durada més comuna és de Sant Miquel de maig a Sant Miquel de setembre. Vol significar que, vivint en despoblat i mig fora del món, ni es podran complir els deures espirituals ni els familiars. Amb tot, per efecte de pactes i contractes de ramaderia, les temporades no tenen temps absolutament fixos, sinó que es regeixen per les conveniències del bestiar.

De sant Miquel a sant Miquel, / ni rosari ni muller

1 font, 1951.
Des de sant Miquel del maig, festa de la seva aparició, a sant Miquel de setembre, festa de la Dedicació de l'Arcàngel, fa calor i no convé resar ni realitzar actes carnals.
Font: Am. Pastors 140.

De sant Miquel a sant Miquel, ni rosari ni muller (cont.)

1 font, 1989.
I cada diumenge baixen per assitir a missa. Amb tot, la musa popular els titlla de poc religiosos, idea reflectida en aquest refrany.