Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1221. Editorial Selecta-Catalonia.
De Verdú, a cada poble n'hi ha prou amb un
9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1915.
De Verdú, a cada poble n'hi ha prou d'un
4 fonts, 1935.
Lloc: Baixa Segarra de l'Urgell (o Vall del Corb).
Font: G 429, p82.
De Verdú, a cada poble n'hi ha prou amb un
2 fonts, 1978.
De Verdú, a cada poble n'hi ha prou amb u
1 font, 1928.
De Verdu, a cada poble n'hi ha prou d'hu
1 font, 1915.
Se diu explicant la manera d'esser de la gent de Verdú. Que'ls homes de Verdú no son massa recomanables. A Verdú tenen per apodo "los coixos" i "a bèstia senyalada, libera nos Dòmine". Una dona pagesa. De: Capdevila, Sanç (1916-17).
Lloc: Sant Martí de Maldà (Lleida) i tota la Ribera del Riu Corp.
De Verdu, a cada poble n'hi ha prou d'hú
1 font, 1916.
Se diu explicant la manera d'esser de la gent de Verdú. Que'ls homes de Verdú no son massa recomanables. A Verdú tenen per apodo «loc coixos». De: Capdevila, Sanç.
Lloc: Sant Martí de Maldà.