Paremiologia catalana comparada digital

De bon gust

5 recurrències. Primera citació: 1995.
Apropiat o no apropiat a l'ambient o al moment.
Sinònim: De mal gust.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Gust», p. 240. Llibres de l'Index, S.A.
D'una gran delicadesa o refinament / considerat bell, correcte.
És una dona de bon gust: sempre sap el que és adequat a la situació / Ha estat de bon gust felicitar la seva esposa amb un ram de flors; ell ho ha agraït / A l'hora de decorar el menjador va tenir bon gust.
Sinònim: De bon to.
Font: R-M / R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Delicat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Ha demostrat ser persona de bon gust, disposant els quadres segons els temes.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 42. Llibres de l'Index, S.A.
Considerat bell, correcte.
Sinònim: De bon to, elegant, distingit, agradable, de gust, correcte, cortès.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 105. Edicions 62.
Delicat. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.