Intenció d'obrar bé, d'afavorir, de complaure algú.
Vinch de molt bona voluntat, Villena Vita Chr., c. 3 | Axí mateix gràcies per sa bona voluntat, Roq. 12 | Amb més bona voluntat que acert, Obrador Arq. lit. 30.
De bona voluntat
7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.
Bona voluntat
4 fonts, 1926.
Bona disposició davant un fet o una persona.
Té molt bona voluntat, però només amb això no n'hi ha prou.
Intenció d'obrar bé, de complaure algú, d'afavorir-lo / [tenir] bona predisposició envers alguna cosa, tenir bones intencions.
Treballar amb bona voluntat / Té bona voluntat per aprendre coses noves / No pateixis, li porta bona voluntat, se l'estima.
Font: IEC.
Predisposició. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
De bona voluntad
1 font, 1805.
M. adv.
Equivalent en castellà: De buena voluntad.
M. adv.
Equivalent en castellà: De voluntad.
M. adv.
Equivalent en llatí: Volenti, libenti animo.