Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1203. Editorial Selecta-Catalonia.
De la bellesa, ni se'n menja ni se'n beu
11 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.
De la bellesa, ni se'n menja ni se'n beu
6 fonts, 1951.
Lloc: Marina Baixa.
De la bellesa, ni se'n beu ni se'n menja
3 fonts, 1996.
De la bellesa no se'n tira a l'olla
1 font, 2001.
En relació a les sopes i a les menges líquides no podia faltar l'olla com a plat típic, no com a recipient, que aquest ja l'hem vist abans. Fer bullir hores i hores qualsevol cosa que hi hagués per la cuina amb aigua i sal en una olla a la qual 'hi anava afegint tot el que es podia (olla barrejada, se'n deia) es pot dir que ha estat la manera quotidiana d'alimentar-se de la nostra gent al llarg de la història, no tant sols a pagès sinó també a ciutat.