Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1190. Editorial Selecta-Catalonia.
De la dona, el parer no val res
De la dona el parer no val res
4 fonts, 1936.
El seu pensament és també buit i no tenen, segons l'expressió popular del refranyer, ni coneixement ni aptituds com els homes. Així, la dona és xerraire i falsa, poc reservada i indiscreta, però, a més a més, també se'n critiquen les qualitats d'intel·ligència o pensament, o més aviat, com veurem, el no-pensament i la lleugeresa de parer i opinió.