Usat per subratllar i refermar la idea de pagar. Hom conta diverses rondalletes, que parteixen del mateix sentit. Uns estudiants afamats anaven pels hostals amb un sac, dintre del qual portaven una gata. Arribada l'hora de pagar, com que no duien diners, feien na proposició a l'hostaler: si endevinava què duien en aquell sac, li pagarien el doble de l'import del que havien menjat, i, si no ho endevinava, fóra ell qui pagaria a ells… (segueix a l'original).
Paga, que és gata!
57 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1811.
Paga, que és gata
19 fonts, 1937.
Usat per a subratllar i refermar la idea de pagar. Hom conta diverses rondalletes que parteixen del mateix sentit. Uns estudiants afamats anaven pels hostals amb un sac, dintre del qual portaven una gata. Arribada l'hora de pagar, com que no duien diners, feien una proposició a l'hostaler…
Proverbi originat a partir d'una rondalla o faula.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
S'utilitza per a refermar la idea de pagar.
Has de pagar tant sí com no. Prové d'una rondalla.
Joan Amades, Folklore de Catalunya, I. Rondallística. Rondalles. Barcelona (Ed. Selecta), 1974, p1132: «521.- Paga, que és gata. Usat per a subratllar i refermar la idea de pagar» (explicat amb més detalls a l'original.
Cada cosa que comprava, la dona me la carregava a mi; i jo, vinga, paga que és gata.
Lloc: Vic (Osona).
Font: CR, CL, FV, FX, MR, PR, TC, TV, VT.
Es diu quan es relcama un deute.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Lloc: Alcanar.
Lloc: Calella.
Al qui perd quan es fa una juguesca, se li diu: paga, que és gata. Un boca-fi sostenia que no menjaria gat per llebre sense conèixer-ho, i havia jugat una quantitat. Després d'un bon àpat, el nostre home, que entenia en carn digué: això és gat i no llebre. Mes tothom es posà a riure, contestant: paga, que és gata! I, en efecte, era gata i no gat el que li havien servit.
Paga que és gata
13 fonts, 1811.
Paga que és gata, si no vols que la mama faci morros.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Lloc: Artesa de Lleida.
Es diu al qui no té més remei sinó pagar. Origen: Un grup d'estudiants pelats, van proposar a un usurer que, si endevinava què hi havia dintre un sac que dduien, li pagarien el doble del que li devien, però que, si no ho encertava, seria ell qui pagaria als estudiants una quantitat. L'escanyapobres a qui li semblà sentir un miol que provenia del sac, acceptà l'aposta i va dir que hi havia un gat. —Doncs, no! —li contestaren els minyons. —Paga, que és gata.
Sinònim: Paga i recorre, Maria Rosa.
Font: SOM, n. 54.
La frase s'utilitza normalment per indicar que ha de pagar en haver perdut una aposta. Amades diu que es veu que un grup d'estudiants de l'època, anaven pels hostals a menjar sense diners, portaven una gata dins un sac i feien una juguesca amb l'hostaler, si endevinavea el que portaven al sac ells pagaven el menjar, sinó ells els convidava. L'ho0staler al sentir els miols deia: —Un gat! Els estudiants exclamaven alegrement: —Pagues tu, que és gata! De: Amades i Gelats, Joan.
Font: Refranyer català comentat.
Lloc: Salt (Gironès).
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Paga que és gata.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Paga que és gata.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Segons aquell ditxo paga que és gata.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Paga que és gata.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Vinaròs.
Lloc: Calella.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Paga, que és gata!
7 fonts, 1937.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Lloc: Matarranya.
Interj. Per recordar-li a algú l'obligació de saldar sense discutir un deute contret, en especial quan és producte d'una juguesca perduda. També per comunicar-li jocosament que ha perdut. Es deia molt anys enrere.
Lloc: Palafrugell.
Prové, segons diuen, d'un captaire que portava un gat a dins d'un sac, una bèstia que no parava de moure's i de llançar uns marrameus vius i furibunds. Quan el captaire tenia prou gent al seu voltant els deia: «Fem una juguesca. A qui endevini què porto adins del sac li donaré un ral, i qui no ho endevini me'l donarà a mi». Fetes les apostes, tothom responia: «Un gat! Un gat!». Aleshores ell, treia la bèstia del sac, a cadascun dels apostadors i li deia: «Paga, que és gata!».
Lloc: Terres de Ponent.
Sinònim: Gratar-se la butxaca (o la bossa).
Es diu a qui perd una aposta.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Un captaire molt enginyós, per augmentar un xic el cabal de les almoines, d'entant entant feia una jugada que mai no li anava malament. Es presentava al mig del carrer duent un sac a l'esquena. Se'l descarregava molt tranquil, i aguantant-lo ben fort pelcapdamunt, es veia que el sac es removia ell tot sol i se sentien uns horribles marrameus. (explicat amb més detalls a l'original).
Paga que és gata!
4 fonts, 1985.
De fer pagar a algú que devia diners…
Sinònim: Li han fet escaguinar fins l'última pela.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
No tens més remei.
Lloc: Tortosa.
Paga, que es gata
3 fonts, 1910.
Se li diu si un hom, volguent endevinar una cosa, no ho encerta.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Paga (o pagui) que és gata!
1 font, 1997.
També s'aplica a algú que s'ha equivocat.
Expressió per a indicar a algú que li toca pagar a ell.
Paga que 's gata
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Paga tu, que ets gata
1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).