Paga, que és gata!

Usat per subratllar i refermar la idea de pagar. Hom conta diverses rondalletes, que parteixen del mateix sentit. Uns estudiants afamats anaven pels hostals amb un sac, dintre del qual portaven una gata. Arribada l'hora de pagar, com que no duien diners, feien na proposició a l'hostaler: si endevinava què duien en aquell sac, li pagarien el doble de l'import del que havien menjat, i, si no ho endevinava, fóra ell qui pagaria a ells... (segueix a l'original).

Usat per a subratllar i refermar la idea de pagar. Hom conta diverses rondalletes que parteixen del mateix sentit. Uns estudiants afamats anaven pels hostals amb un sac, dintre del qual portaven una gata. Arribada l'hora de pagar, com que no duien diners, feien una proposició a l'hostaler.

Proverbi originat a partir d'una rondalla o faula.

S'utilitza per a refermar la idea de pagar.

Joan Amades, Folklore de Catalunya, I. Rondallística. Rondalles. Barcelona (Ed. Selecta), 1974, p1132: «521.- Paga, que és gata. Usat per a subratllar i refermar la idea de pagar» (explicat amb més detalls a l'original.

Lloc: Vic (Osona).

Font: CR, CL, FV, FX, MR, PR, TC, TV, VT.

Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.

Lloc: Calella.

Al qui perd quan es fa una juguesca, se li diu: paga, que és gata. Un boca-fi sostenia que no menjaria gat per llebre sense conèixer-ho, i havia jugat una quantitat. Després d'un bon àpat, el nostre home, que entenia en carn digué: això és gat i no llebre. Mes tothom es posà a riure, contestant: paga, que és gata! I, en efecte, era gata i no gat el que li havien servit.

Lloc: Artesa de Lleida.

Es diu al qui no té més remei sinó pagar. Origen: Un grup d'estudiants pelats, van proposar a un usurer que, si endevinava què hi havia dintre un sac que dduien, li pagarien el doble del que li devien, però que, si no ho encertava, seria ell qui pagaria als estudiants una quantitat. L'escanyapobres a qui li semblà sentir un miol que provenia del sac, acceptà l'aposta i va dir que hi havia un gat. —Doncs, no! —li contestaren els minyons. —Paga, que és gata.

Sinònim: Paga i recorre, Maria Rosa.

Font: SOM, n. 54.

Lloc: Salt (Gironès).

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Lloc: Calella.

Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).

Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Lloc: Matarranya.

Interj. Per recordar-li a algú l'obligació de saldar sense discutir un deute contret, en especial quan és producte d'una juguesca perduda. També per comunicar-li jocosament que ha perdut. Es deia molt anys enrere.

Lloc: Palafrugell.

Prové, segons diuen, d'un captaire que portava un gat a dins d'un sac, una bèstia que no parava de moure's i de llançar uns marrameus vius i furibunds. Quan el captaire tenia prou gent al seu voltant els deia: «Fem una juguesca. A qui endevini què porto adins del sac li donaré un ral, i qui no ho endevini me'l donarà a mi». Fetes les apostes, tothom responia: «Un gat! Un gat!». Aleshores ell, treia la bèstia del sac, a cadascun dels apostadors i li deia: «Paga, que és gata!».

Lloc: Terres de Ponent.

Sinònim: Gratar-se la butxaca (o la bossa).

Es diu a qui perd una aposta.

Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

Un captaire molt enginyós, per augmentar un xic el cabal de les almoines, d'entant entant feia una jugada que mai no li anava malament. Es presentava al mig del carrer duent un sac a l'esquena. Se'l descarregava molt tranquil, i aguantant-lo ben fort pelcapdamunt, es veia que el sac es removia ell tot sol i se sentien uns horribles marrameus. (explicat amb més detalls a l'original).

Se li diu si un hom, volguent endevinar una cosa, no ho encerta.

Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

Expressió per a indicar a algú que li toca pagar a ell.

També s'aplica a algú que s'ha equivocat.

Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Lloc: Girona (Gironès).