Paremiologia catalana comparada digital

De mal, no n'hi ha cap de bo

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

De mal, no n'hi ha cap de bo

5 fonts, 1926.
Es diu responent a algú que vol llevar importància a un mal.
Sinònim: El mal ja té mal nom.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Mal Refr. v)». Editorial Moll.
Ben cert.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 395. Editorial Moll.
Es diu responent a algú que vol treure importància a un mal.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sistema muscular i esquelètic. Sobre el mal, el dolor i les seves conseqüències», p. 99. Editorial Gregal.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 225. Llibres de l'Index, S.A.
Un més, i altre smanco, tot són dolents.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 205. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

De mal no n'hi ha cap de bo

1 font, 1995.
Font: BM, FI, FX, G, ME, TC, TV, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «sort i dissort», p. 67. Instituto de Estudios Turolenses.