M. adv.
Equivalent en castellà: De manera.
De manera
11 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.
De manèra
2 fonts, 1805.
M. adv.
Equivalent en castellà: De suerte.
M. adv.
Equivalent en llatí: Ita, ita ut.
Mod. adv. que advertex que lo que se diu desprès de èll es la manèra de ser ó fèrse la cosa de que se parla.
Equivalent en castellà: De forma.
Mod. adv. que advertex que lo que se diu desprès de èll es la manèra de ser ó fèrse la cosa de que se parla.
Equivalent en castellà: De manera.
Mod. adv. que advertex que lo que se diu desprès de èll es la manèra de ser ó fèrse la cosa de que se parla.
Equivalent en castellà: De modo.
Mod. adv. que advertex que lo que se diu desprès de èll es la manèra de ser ó fèrse la cosa de que se parla.
Equivalent en castellà: De suerte.
Mod. adv. que advertex que lo que se diu desprès de èll es la manèra de ser ó fèrse la cosa de que se parla.
Equivalent en castellà: Por manera.
Mod. adv. que advertex que lo que se diu desprès de èll es la manèra de ser ó fèrse la cosa de que se parla.
Equivalent en llatí: Ita ut.
De manera
1 font, 1865.
M. adv. que adverteix que lo que's diu després de ell, es la manera de sér, ó férse la cosa de que's parla.
Equivalent en castellà: De manera, de modo, de suerte, por manera, de forma.
M. adv. que adverteix que lo que's diu després de ell, es la manera de sér, ó férse la cosa de que's parla.
Equivalent en llatí: Ita.