‘En tot moment’, formada segons el patró rítmic [sp + Conj + sp], implica un valor de temporalitat contínua, gràcies a la repetició sintagmàtica dels mots complementaris «nit» i «dia». És una locució utilitzada en la crònica, amb una certa freqüència (9 recurrències), i en l’actualitat és també molt usual. De: Jaume I.
E els parents e els amics de don Pero Ferrandes qui eren ab nós, enviaven-los a dir tot l’ardit de la host de nit e de dia, que cavallers e escuders se n’eixien a vista de la host: e entraven llaïns de nit e de dia e feien-los saber tot l’ardit de la host.
Font: Llibre dels fets (cap. 16).