Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1069. Editorial Selecta-Catalonia.
De pa florit i de vi agre ningú és de plànyer
10 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
De pa florit i de vi agre ningú és de plànyer
9 fonts, 1951.
Lloc: Bages.
De pa florit i vi agre, / no hi ha ningú de planya
1 font, 1926.
Vol dir que si el pa es floreix i el vi es torna agre, és perque l'amo vol, se'l begués o el dongués a un altre no li passaria. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Sarrià de Ter.