Paremiologia catalana comparada digital

De poca vida

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1996.

Ser de poca vida

4 fonts, 2007.
No menjar gaire.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Vida», p. 470. Llibres de l'Index, S.A..
Ser poc menjador, menjar poc.
El meu cosí sempre havia sigut de poca vida, però ara menja que esgarrifa.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «6. Frases fetes», p. 234. Autoedició.
Sinònim: Mai cap pèl de cabra no ha escanat cap cabrit.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «345», p. 105. Garsineu Edicions.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 94. Edicions Salòria.

Ésser de poca vida

3 fonts, 1996.
Ésser flac, malaltís o poc menjador.
És de poca vida: amb mig plat en té prou.
Equivalent en castellà: Ser mal comedor.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Vida», p. 234. Enciclopèdia Catalana.
Ésser poc menjador / ésser de físic insignificant, o poc menjador.
És un noi de poca vida; amb mig plat de vianda ja en té prou.
Sinònim: Ésser de mal pedreny.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desganat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Ésser poc menjador.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 106. Edicions 62.

De poca vida

1 font, 1997.
Menjar escassament.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Olors i sabors. Menjar», p. 69. Edicions 62.