Loc. fam. pera retráurer á algú de que despartesca á dos que's barallan.
Equivalent en castellà: Dejarlos descornar ó que se descuernen.
Deixa'ls que s'escornin
8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1803.
Déixals escornar ó que s'escornen
1 font, 1864.
Loc. fam. pera retráurer á algú de que despartesca á dos que's barallan.
Equivalent en llatí: Inter se digladiantes sinere.
Dexa'ls escornar; ó que s'escornen
1 font, 1803.
Loc. fam.
Equivalent en castellà: Dexarlos descornar, ó que se descuernen.
Loc. fam.
Equivalent en llatí: Ipsi se ictibus aut verbis impetant.
Dèxals escornar, ó que s'escornen
1 font, 1839.
Fr. fam. de que se usa cuand no se vol posar pau èntre dòs que se barallan ó altercan ab calòr y malas paraulas.
Equivalent en castellà: Dejarlos descornar, ó que se descuernen.
Fr. fam. de que se usa cuand no se vol posar pau èntre dòs que se barallan ó altercan ab calòr y malas paraulas.
Equivalent en francès: Laisser battre les gens.
Fr. fam. de que se usa cuand no se vol posar pau èntre dòs que se barallan ó altercan ab calòr y malas paraulas.
Equivalent en italià: Lasciali rompersi il collo.
Fr. fam. de que se usa cuand no se vol posar pau èntre dòs que se barallan ó altercan ab calòr y malas paraulas.
Equivalent en llatí: Ipsi se ictibus aut verbis impetant.