F. cedir als impulsos d'alguna cosa, com: dexarse véncer dels prègs, del sentiment, etc.
Equivalent en llatí: Cedere.
Deixar-se vèncer
Dèxarse véncer
2 fonts, 1803.
F. cedir als impulsos d'alguna cosa, com: dexarse véncer dels prègs, del sentiment, etc.
Equivalent en castellà: Dexarse llevar.
Fr. Cedir al dictámen de altre, encaraqué sia ab repugnancia.
Equivalent en llatí: Annuere.
Fr. Cedir al dictámen de altre, encaraqué sia ab repugnancia.
Equivalent en francès: Céder à la volonté.
Fr. Cedir al dictámen de altre, encaraqué sia ab repugnancia.
Equivalent en llatí: Cedere.
Fr. Cedir al dictámen de altre, encaraqué sia ab repugnancia.
Equivalent en italià: Cedere, lasciarsi vincere.
Fr. Cedir al dictámen de altre, encaraqué sia ab repugnancia.
Equivalent en castellà: Dejarse vencer.
Fr. Cedir al dictámen de altre, encaraqué sia ab repugnancia.
Equivalent en francès: Se laisser vaincre.
Fr. Cedir als impulsos de alguna cosa, com «dèxarse véncer» dels prègs, del sentimènt, setc.
Equivalent en italià: Cedere.
Fr. Cedir als impulsos de alguna cosa, com «dèxarse véncer» dels prègs, del sentimènt, setc.
Equivalent en llatí: Cedere.
Fr. Cedir als impulsos de alguna cosa, com «dèxarse véncer» dels prègs, del sentimènt, setc.
Equivalent en italià: Darsi.
Fr. Cedir als impulsos de alguna cosa, com «dèxarse véncer» dels prègs, del sentimènt, setc.
Equivalent en castellà: Dejarse llevar.
Fr. Cedir als impulsos de alguna cosa, com «dèxarse véncer» dels prègs, del sentimènt, setc.
Equivalent en francès: Se livrer.