Paremiologia catalana comparada digital

Deixem la palla i anem al gra

3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1915.

Anem primer per al gra / pas per la palla

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/83/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Deixem la palla i anem al gra

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «D», p. 46. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Tot això és palla, anem al gra

1 font, 1970.
Tot el que s'ha dit és de poca importància; convé esbrinar lo principal.
Lloc: Borges Blanques.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Palla», p. 102. Edicions Polígrafa.