Paremiologia catalana comparada digital

Del cap trencat en surt la sang

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1915.

Del cap trencat surt la sang

2 fonts, 1915.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 765», p. 625. Columna Edicions.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/21/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Del cap trencat / en surt la sang

1 font, 1967.
Per a tota cosa l'esforç és necessari.
Lloc: Lleida.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cap 1», p. 160. Edicions Polígrafa.

Del cap trencat / surt la sang

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Trencar», p. 161. Edicions Polígrafa.

Del cap trencat en surt la sang

1 font, 2012.
Per a tota cosa l'esforç és necessari.
Lloc: Lleida (Segrià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.