Dels collons

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1981.

Dels collons

6 fonts, 1981.

Font: DIEC2.

Loc. adj. [LC] Precedida immediatament d'un sintagma nominal, del qual depèn. Denota afartament de qui parla respecte a la persona o cosa expressades pel nom que modifica.

Vejam si pares de cantar algun dia la cançó aquesta dels collons.

Profit! No en volia sentir d'altra! Pagès havia de ser, el Silluè dels collons, per ficar la cullerada! Què cony saben els pagesos de les coses de navegar, si no veuen més que bancals…

Lloc: Mequinensa.

Qualificatiu grosser que, a vegades, s'afegeix a un nom de persona o cosa per reprovar-la.

Expressió despectiva, reprovativa i sovint afectiva.

En Jaume dels collons | L'excursió dels collons.

Us agrada trepitjar l'ull de poll: Primer el net i ara tu. Només m'hi falta l'ordenador dels collons.

… dels collons

1 font, 1985.

Qualificatiu grosser que, a vegades, s'afegeix a un nom de persona o cosa per reprovar-la, més aviat lleugerament.

Aquest Joanet dels collons, sempre deixa la porta oberta | Aquest rellotge dels… no va mai bé.