Paremiologia catalana comparada digital

Dels collons

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1981.

Dels collons

4 fonts, 1981.
Font: DIEC2.
Gomà, Enric (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «Enric Gomà i les novetats al diccionari: Són més interessants els canvis...». Catalunya Ràdio.
Profit! No en volia sentir d'altra! Pagès havia de ser, el Silluè dels collons, per ficar la cullerada! Què cony saben els pagesos de les coses de navegar, si no veuen més que bancals.
Lloc: Mequinensa.
Moncada i Estruga, Jesús (1981): Històries de la mà esquerra «Revenja per a un difunt», p. 52. Edicions de la Magrana.
Expressió despectiva, reprovativa i sovint afectiva.
En Jaume dels collons | L'excursió dels collons.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Colló m.», p. 103. Edicions 62.
Us agrada trepitjar l'ull de poll: Primer el net i ara tu. Només m'hi falta l'ordenador dels collons.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «De casa en casa - I», p. 115. Edicions Proa.

... dels collons

1 font, 1985.
Qualificatiu grosser que, a vegades, s'afegeix a un nom de persona o cosa per reprovar-la, més aviat lleugerament.
Aquest Joanet dels collons, sempre deixa la porta oberta | Aquest rellotge dels... no va mai bé.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Colló», p. 66. Editorial Pòrtic.