Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1230. Editorial Selecta-Catalonia.
Dels pobles del Marquesat que parlen més mallorquí, es Pedreguer, sense dubte, com tots saben per allí
6 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1951.
Del pobles del marquesat que parlen més mallorquí, es Pedreguer sense dubte, com tots saben per allí
1 font, 1951.
Del pobre només se'n parla tres vegades a la vida: quan neix, quan es casa i quan es mor
1 font, 2006.
Dels pobles del Marquesat / que parlen més mallorquí, / és Pedraguer, sense dubte, / com tots saben per allí
1 font, 1992.
Dels pobles del Marquesat / que parlen més mallorquí, / és Pedreguer sens dubte, / com saben tots per allí
1 font, 2014.
Lloc: Pedreguer (Marina Alta).
Dels pobles del Marquesat / que parlen més mallorquí, / és Pedreguer, sense dubte, / com saben tots per allí
1 font, 1992.
Produeix la impressió de ser una cançó artificiosa. El suposat mallorquinisme dialectal de Pedreguer es basa en la no pronunciació de la -r final de paraula en el parlar local: vegeu I, 43; I, 44.
Lloc: Benàmer.
Font: CPC, III, 55.
Dels pobles del Marquesat que parlen més mallorquí, es Pedreguer, sense dubte, com tots saben per allí
1 font, 1999.
A Pedreguer no pronuncien la -r final de paraula; per això diuen que parlen mallorquí.