Adv. (i ses variants antigues «destempradament», «destempladament»). De manera destrempada; sense temperància.
Quan una persona és ferida de peccat de gola en mengar o beure destempradament, Sermons SVF, i, 270 | Diu sant Isidre: aquell qui son amich ama destempladament, més l'ama per amor de si que per amor de Déu, Canals Carta, c. 13.
Equivalent en castellà: Destempladamente.