Paremiologia catalana comparada digital

Devers

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1803.

Devers

2 fonts, 1907.
Preposicions pròpies.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 8. 30. Preposicions», p. 18. Baguñá, editor.
Sinònim: Hácia (cast.) | Cap | Envers.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. Barbarismes. H», p. 73. Baguñá, editor.

Devers, deves

1 font, 1803.
Adv. y prep. ant.
Sinònim: V. Envèrs, respectivament, relativament.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Devers, deves», p. 256.

Devés

1 font, 1968.
Envers, cap a.
Un atlot de devés dotze anys | Devés el migdia.
Lloc: Mallorca.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Devés», p. 139. Edicions Polígrafa.

Deves

1 font, 1839.
Prep. y adv. mod. ant. Envers, respectivamènt, relativamènt.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Deves», p. 713. Impremta de Josep Torner.