Paremiologia catalana comparada digital

Diners que el dimoni porta, el dimoni se'ls emporta

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1987.

Diners que el dimoni porta, el dimoni se'ls emporta

6 fonts, 1987.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. RIquesa», p. 119. Edicions Tres i Quatre.
De Joan Amades (a la rondalla "La gerra de la Ventura"). Joc de rima, mètrica, ritme estructura sintàctica i elements semàntics.
Conca, Maria (1987): Paremiologia «2.1 Descrip. formal: Estr. rítmica, mètrica i rima», p. 36. Publicacions de la Universitat de València.
De J. AMADES: "Folklore de Catalunya, Rondallística"
Sinònim: Quan de mal just ve l'anyell, mal profit sol fer la pell / el que ve xiulant, se.
Conca, Maria (1987): Paremiologia «5. Les funcions semiòtiques del refrany», p. 103. Publicacions de la Universitat de València.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diable». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 426. Edicions 62.

Diners que el diable porta, el diable se'ls emporta

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol III: L'economia domèstica i altres coses. 3.3. Els diners», p. 56. Eixam Edicions.