Paremiologia catalana comparada digital

Dins

21 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1839.

Dins

7 fonts, 1839.
Vau aprendre les preposicions en castellà? Aquestes són les catalanes, segons el IEC.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «https://x.com/jbadia16/status/1811874423613587892». Twitter.
Sinònim: Dintre.
Equivalent en castellà: Dentro.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VI. De la preposición. Preposiciones simples», p. 54. Hermanos Espasa, Editores.
Sinònim: Dintre.
Equivalent en castellà: Dentro.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VII. Del adverbio. Adverbios de lugar. Simples», p. 56. Hermanos Espasa, Editores.
Adv.
Equivalent en castellà: Dentro.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 82. Editorial Diàfora.
Lugar.
Equivalent en castellà: Dentro.
Duran y Escayola, Luis (1881): Temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano «Adverbios simples y compuestos», p. 88. Imprenta del Ferrocarril.
Equivalent en castellà: Dentro.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol VII. Del adverbi. Adverbis de Lloch», p. 139. Imprenta de A. Berdeguer.
Adv. ll. y t. ab que s'explica que una cosa está inclosa en altra, com lo que está dins de èsta ciutad, ó dins de èx any.
Equivalent en castellà: Dentro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dins», p. 732. Impremta de Josep Torner.
Adv. ll. y t. ab que s'explica que una cosa está inclosa en altra, com lo que está dins de èsta ciutad, ó dins de èx any.
Equivalent en francès: Au.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dins», p. 732. Impremta de Josep Torner.
Adv. ll. y t. ab que s'explica que una cosa está inclosa en altra, com lo que está dins de èsta ciutad, ó dins de èx any.
Equivalent en francès: Dans.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dins», p. 732. Impremta de Josep Torner.
Adv. ll. y t. ab que s'explica que una cosa está inclosa en altra, com lo que está dins de èsta ciutad, ó dins de èx any.
Equivalent en francès: Dedans.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dins», p. 732. Impremta de Josep Torner.
Adv. ll. y t. ab que s'explica que una cosa está inclosa en altra, com lo que está dins de èsta ciutad, ó dins de èx any.
Equivalent en italià: Dentro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dins», p. 732. Impremta de Josep Torner.
Adv. ll. y t. ab que s'explica que una cosa está inclosa en altra, com lo que está dins de èsta ciutad, ó dins de èx any.
Equivalent en italià: Entro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dins», p. 732. Impremta de Josep Torner.
Adv. ll. y t. ab que s'explica que una cosa está inclosa en altra, com lo que está dins de èsta ciutad, ó dins de èx any.
Equivalent en italià: In.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dins», p. 732. Impremta de Josep Torner.
Adv. ll. y t. ab que s'explica que una cosa está inclosa en altra, com lo que está dins de èsta ciutad, ó dins de èx any.
Equivalent en llatí: Intra.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dins», p. 732. Impremta de Josep Torner.
Adv. ll. y t. ab que s'explica que una cosa está inclosa en altra, com lo que está dins de èsta ciutad, ó dins de èx any.
Equivalent en llatí: Intro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dins», p. 732. Impremta de Josep Torner.
Adv. ll. y t. ab que s'explica que una cosa está inclosa en altra, com lo que está dins de èsta ciutad, ó dins de èx any.
Equivalent en llatí: Intus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dins», p. 732. Impremta de Josep Torner.
Vagina.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Lèxic de la sexualitat. Sexe femení», p. 197. Editorial Trabucaire.

Deïns

1 font, 1926.
Adv. i prep. ant. Dins.
E deïns aquel regne ha altres iles, Jaume I, Cròn. 47 | Dóna fra Anselm de bon consell tal hora estar deïns les esglésies, Turmeda Prof., decl. xvii | En lo qual peu ha deïns tres figures, doc. a. 1360 (Rubió Docs. Cult. i, 193).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Deïns». Editorial Moll.

Drins

1 font, 1926.
Adv. i prep., per «dins».
Sa n'es antrat drins de una funtana de algua, rondalla algueresa (Arch. Glott. It., ix, 300).
Lloc: Alg.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Drins». Editorial Moll.

Drint

1 font, 1926.
Adv. per «dintre».
Cosa és drint?, rondalla algueresa (Arch. Glott. It., ix, 304).
Lloc: Alg.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Drint». Editorial Moll.

Ins

1 font, 1926.
Adv. ant. Dins.
Hauia ja bé là ins D hòmens de peu, Jaume I, Cròn. 84.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Ins». Editorial Moll.