Paremiologia catalana comparada digital

Dins

21 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1839.

Dins

7 fonts, 1839.
Vau aprendre les preposicions en castellà? Aquestes són les catalanes, segons el IEC.
Sinònim: Dintre.
Equivalent en castellà: Dentro.
Sinònim: Dintre.
Equivalent en castellà: Dentro.
Adv.
Equivalent en castellà: Dentro.
Lugar.
Equivalent en castellà: Dentro.
Equivalent en castellà: Dentro.
Adv. ll. y t. ab que s'explica que una cosa está inclosa en altra, com lo que está dins de èsta ciutad, ó dins de èx any.
Equivalent en castellà: Dentro.
Adv. ll. y t. ab que s'explica que una cosa está inclosa en altra, com lo que está dins de èsta ciutad, ó dins de èx any.
Equivalent en francès: Au.
Adv. ll. y t. ab que s'explica que una cosa está inclosa en altra, com lo que está dins de èsta ciutad, ó dins de èx any.
Equivalent en francès: Dans.
Adv. ll. y t. ab que s'explica que una cosa está inclosa en altra, com lo que está dins de èsta ciutad, ó dins de èx any.
Equivalent en francès: Dedans.
Adv. ll. y t. ab que s'explica que una cosa está inclosa en altra, com lo que está dins de èsta ciutad, ó dins de èx any.
Equivalent en italià: Dentro.
Adv. ll. y t. ab que s'explica que una cosa está inclosa en altra, com lo que está dins de èsta ciutad, ó dins de èx any.
Equivalent en italià: Entro.
Adv. ll. y t. ab que s'explica que una cosa está inclosa en altra, com lo que está dins de èsta ciutad, ó dins de èx any.
Equivalent en italià: In.
Adv. ll. y t. ab que s'explica que una cosa está inclosa en altra, com lo que está dins de èsta ciutad, ó dins de èx any.
Equivalent en llatí: Intra.
Adv. ll. y t. ab que s'explica que una cosa está inclosa en altra, com lo que está dins de èsta ciutad, ó dins de èx any.
Equivalent en llatí: Intro.
Adv. ll. y t. ab que s'explica que una cosa está inclosa en altra, com lo que está dins de èsta ciutad, ó dins de èx any.
Equivalent en llatí: Intus.
Vagina.

Deïns

1 font, 1926.
Adv. i prep. ant. Dins.
E deïns aquel regne ha altres iles, Jaume I, Cròn. 47 | Dóna fra Anselm de bon consell tal hora estar deïns les esglésies, Turmeda Prof., decl. xvii | En lo qual peu ha deïns tres figures, doc. a. 1360 (Rubió Docs. Cult. i, 193).

Drins

1 font, 1926.
Adv. i prep., per «dins».
Sa n'es antrat drins de una funtana de algua, rondalla algueresa (Arch. Glott. It., ix, 300).
Lloc: Alg.

Drint

1 font, 1926.
Adv. per «dintre».
Cosa és drint?, rondalla algueresa (Arch. Glott. It., ix, 304).
Lloc: Alg.

Ins

1 font, 1926.
Adv. ant. Dins.
Hauia ja bé là ins D hòmens de peu, Jaume I, Cròn. 84.