Paremiologia catalana comparada digital

Dinyar-la

11 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1958.

Dinyar-la

9 fonts, 1958.
Grupo de modismos que no hemos sabido hallar en ningún diccionario. Por ello, considerándolos inéditos en forma escrita y típicos de nuestra ciudad, o cuando menos de nuestra comarca. Expresión vulgar que equivale a morir.
Lloc: Comarques gironines.
En el moment de morir-se.
Morir / cessar de viure.
Això és un atracament, doneu-nos les peles si no voleu dinyar-la tots!
Sinònim: Palmar-la, fer l'ànec, anar-se'n al canyet, anar al clot.
Morir. Mutació de ginyar, que és cagar. Quan et mors, els esfínters es relaxen i la gent s'embruten. Dinyar és eufemisme de ginyar, descarregar el ventre. De: Wagner.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
(vulg.).
Sinònim: Fer l'ànec, morir.
Morir.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
V. intr. Morir; ll. col·loquial. El rterme és usat també en els parlars de les comarques gironines, per tant és més general. DCVB: sig. diferent: «evacuar el ventre» (en l'argot dels malfactors barcelonins). DeCat: dinyar, adinyar, endinyar, mot argòtic i murriesc, d'origen gitano.
Sinònim: Dinyar.
Lloc: Cadaqués.
Font: DCVB i DeCat.
Morir. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).

Dinyar

2 fonts, 1983.
Familiarment, morir.
Lloc: Cadaqués, Empordà.
Morir. Nota: És una paraula gitana, i no una deformació de guinyar com suposava J. Carandell, que s'ha estès al llenguatge col·loquial. De: Joan Mascaró i Marimon («Llorenç Sant Marc»).
Font: Fitxes d'argot de la Biblioteca Carandell.