Paremiologia catalana comparada digital

Fet un sant Llàtzer

73 recurrències en 47 variants. Primera citació: 1767.

Estar fet un sant Llàtzer

5 fonts, 1992.
Sinònim: Estar fet un Eccehomo | Estar fet un santo Cristo | Estar fet una calamitat.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 87.
Tenir el cos ple de ferides.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «S», p. 175. Institut d'Estudis Eivissencs.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 165», p. 424. Columna Edicions.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

Fet un sant Llàtzer

4 fonts, 1995.
Estripat / que va amb la roba esquinçada, estripada.
Va tornar de l'excursió fet un sant Llàtzer.
Sinònim: Ésser un parrac (algú).
Font: IEC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Estripat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
En estat molt lamentable, sobretot ple de ferides o contusions / persona en estat molt lamentable, nafrada, esparracada, etc.
Ha sortit de la baralla fet un sant Llàtzer / De l'accident, en va sortir fet un sant Llàtzer però es va recuperar de seguida.
Sinònim: Fet un Cristo.
Font: EC / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Ferit». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Fet un senllaç.
Navarro, M. Carme (2024): «Ja pots dir missa, que no hi ha ni Déu: expressions d'origen religiós - https://www.vilaweb.cat/noticies/expressions-origen-religios/». Vilaweb.
D'aspecte deplorable.
Sinònim: Veg. Fet una llàstima.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «F», p. 163. Edicions 62.
Deplorable.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Aspecte físic humà. Aspecte», p. 13. Edicions 62.

Semblar un sant Llàtzer

4 fonts, 1767.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.2. Sants - Misses i processons». Blogger.
Mots de patxanga. Semblar / Paréixer.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Alietes el del Corralot (2008): El Penjoll «Mots de patxanga (I)». Web.
Dic, que no pareixía sino un Sen Llaser tot esbalait, com si tinguera el mon damunt.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 67. Librerías París-Valencia.
Giménez, Toni (2016): Ficar-hi el nas «Expressions religioses populars», p. 5. Web.

Deixar fet un sant Llàtzer

2 fonts, 1987.
Sinònim: Deixar fet un eccehomo | Deixar fet farinetes (o fet miques, o fet pols, o fet xixines) | Deixar esmicolat (o enxafarnat, o esfarinat).
Equivalent en castellà: Hacer picadillo (o papilla).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «142», p. 50. Garsineu Edicions.
Sinònim: Quedar fet un sant Llàtzer.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Condicions físiques, salut o malalties. Vellesa i la mort», p. 109. Editorial l'Esquer.

Fer un sant Llàtzer

2 fonts, 2014.
És de qui ha sofert alguna agressió o ha hagut de lluitar aferrissadament, quedant amb ferides o nafres.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. F», p. 256. Autoedició.
Havia rebut una senyora pallissa i va arribar fet un sant Llàtzer.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 64. Llibres de l'Index, S.A.

Fet un Sant Llàtzer

2 fonts, 1993.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «3. Apèndixs. 3.1 Apèndix I», p. 860. Web.
Ferit i baldat.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Locucions adjectives», p. 67. Tàndem Edicions.

Fet un santllàtzer

2 fonts, 1993.
Es diu d'una persona o una cosa en estat lamentable, com ara plena de nafres, colps o ferides.
Quan el xiquet venia amb els genolls pelats deien que venia fet un santllàtzer | Ha caigut del barandat i està fet un sentllàtzer.
Sinònim: Fet un cristo (llagat) | Fet un eccehomo.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «F», p. 159. Juli Jordà Mulet.
Algú que està ple de ferides i malalties.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «5. Locucions adjectives», p. 37. Tàndem Edicions.

Posar com un llátser

2 fonts, 1805.
F. met. maltractar á algú.
Equivalent en castellà: Poner como un Christo á alguno.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Posar», p. 215.
F. met. maltractar á algú.
Equivalent en llatí: Crudeliter contundere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Posar», p. 215.
Fr. met. Tractar mal de paraulas á algú ó de obras embrutandlo ó danyandlo.
Equivalent en castellà: Poner de oro y azul.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Llátser», p. 118. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. Tractar mal de paraulas á algú ó de obras embrutandlo ó danyandlo.
Equivalent en francès: Faire la sauce à quelqu'un.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Llátser», p. 118. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. Tractar mal de paraulas á algú ó de obras embrutandlo ó danyandlo.
Equivalent en italià: Risciacquar un bucato a uno.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Llátser», p. 118. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. Tractar mal de paraulas á algú ó de obras embrutandlo ó danyandlo.
Equivalent en llatí: Maledictis impetere, aut luto inquinare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Llátser», p. 118. Impremta de Josep Torner.

Quedar com un sant Llàtzer

2 fonts, 1984.
Quedar malparat a causa d'algun accident, baralla, etc.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Frases fetes», p. 140. Salvat, S.A. de Ediciones.
Embrutat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Quedar», p. 110. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Quedar fet un sant Llàtzer

2 fonts, 1935.
Intensament nafrat.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 198. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Deixar fet un sant Llàtzer.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Condicions físiques, salut o malalties. Vellesa i la mort», p. 109. Editorial l'Esquer.

Santllàtzer

2 fonts, 1970.
Cosa bruta, empastifada, malparada. També es diu de les persones.
Font: DCVB, s. v. «Llàtzer».
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Santllàtzer», p. 203. Editorial Pòrtic.
Home d'aspecte llastimós.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Santllàtzer», p. 54. Edicions Polígrafa.

Anar fent un Sant Llàtzer

1 font, 2014.
Anava fet un sant Llàtzer: tenia nafres pertot arreu.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 118. Llibres de l'Index, S.A.

Anar fet un Sant Llàtzer

1 font, 2012.
Anar amb la roba estripada i/o ple de cops, rascades, etc.
Palau, Montserrat (2012): CPNL «CPNL - Frases fetes, exclamacions i refranys». Web.

Anar fet un sant Llàtzer

1 font, 1979.
Ple de cops, nafres, estrips.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Anar (o no), anar-se'n (o no)», p. 16. Editorial Millà.

Com un sant Llàtzer, ple de blaüres

1 font, 2021.
Fa referència al pobre de l'Evangeli de Lluc (16,19-31), que apareix tot nafrat en oposició a una altre, vestit finament. Les nafres del pobre Llàtzer han originat els vincles amb l'origen de la lepra i dels leprosos. Cal dir que aquest sant Llàtzer no té res a veure amb Llàtzer de Betània, que va ser ressuscitat per Jesús segons conta l'Evangeli de Joan (11,41-44).
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.2. Sants - Misses i processons». Blogger.

Com un sant-Llatzer

1 font, 1917.
De: Vayreda i Olives, Pere.
Desfigurat com un sant-Llatzer.
Lloc: Alt Empordà, la Garrotxa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Deixar (una cosa) lo mateixet que un san Llàtzer

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1773. Publicacions de la Universitat de València.

Deixar qualcú fet un llàtzer

1 font, 1999.
Deixar-lo en molt mal estat físic o moral com a conseqüència d'una brega.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VIII. Acció Sèrie A. Brega», p. 132. Hora Nova.

Estar fet (Paréixer) un sant Llàtzer (senllace)

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. E», p. 35. Edicions Víctor.

Estar fet de Sant Llàtzer

1 font, 1985.
Ferit, cansat, brut.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «E», p. 27. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Estar fet un «senllaç»

1 font, 2020.
En realitat de qui parlem és de Sant Llàtzer, o Sent Llàtzer si ho diguem a la manera valenciana antiga, l'amic de Jesús, a qui va ressuscitar després de tres dies mort i no eixiria de la tomba amb la pell molt fina.
Sinònim: Estar fet a banderes.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.

Estar fet un Llatze

1 font, 1958.
Derrengado, malparado (Lc. 16.20).
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «II. La revelación. Viejo y Nuevo Testamento», p. 91. Museu de Mallorca.

Estar fet un Llàtzer

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. E», p. 219. Consell de Mallorca.

Estar fet un Sant Llàtzer

1 font, 2018.
Individu en estat lamentable, ple de ferides o contusions.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. «Ora pro nobis» i fes pel que et trobis», p. 343. Editorial Gregal.

Estar fet un Sen Lláser

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 107. Editorial Arte y Letras.

Estar fet un sen Llàtzer

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1785. Publicacions de la Universitat de València.

Estar fet un Sent Llàcer

1 font, 1989.
Els sants, sense repetir els nombrosos ja esmentats, encara abunden.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «IV. Del món religiós», p. 43. Autoedició.

Estar un fet un Sant Llàtzer

1 font, 2008.
Estar en un estat lamentable.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Estar en estat molt lamentable, sobretot ple de ferides o contusions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Sants». Web.

Estàs fet un sant Llàtzer

1 font, 1994.
A poca distància, sant Llàtzer (el dèsset), que, a conseqüència de l'aspecte llastimós que tingué en el transcurs de la seua vida, ha donat peu a aquesta frase.
Sinònim: Estar fet un Ecce Homo | Estar fet una llàstima | Estar fet un natzarè | Estar fet una calamitat.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.7 Generalitats de desembre», p. 31. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Fer (algú) com un san (sent) Llàtzer

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1786. Publicacions de la Universitat de València.

Fer (d'algú) un san Llátzer

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1787. Publicacions de la Universitat de València.

Fet un Llàtzer

1 font, 2022.
Llagostera, Josep M (2022): «https://twitter.com/jmllg/status/1585548701447110657». Twitter.

Fet un sant (san, sent, sen) Llátzer

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1793. Publicacions de la Universitat de València.

Fet un sant llàtzer

1 font, 2011.
No vaig parar fins a la carretera i, tal com anava, ple de mocs, fet un sant llàtzer i amb un llavi partit, vaig caminar en direcció a Barcelona per aquella carretera tan recta que sembla que no s'acaba mai.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Memòries d'un mentider sincer - 2. Malla», p. 219. Edicions Proa.

Fet un sent Llàcer

1 font, 1933.
Qui n'ix fet malbé d'una rinya o cosa per l'estil.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XXV, Cuaderno III (Julio-Sepbre de 1949) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). F», p. 243. Societat Castellonenca de Cultura.

Ha vengut fet un Llàtzer

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. H», p. 99. Consell de Mallorca.

L'han deixat com un Sant Llatze

1 font, 2013.
Ferit i brut.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions.L», p. 9. Cultura Popular de Menorca.

L'han posat fet un sant Llátzer

1 font, 1890.
Coroleu i Inglada, Josep (1890): Almanach de la Esquella de la Torratxa «Trescents ditxos cataláns. Ditxos cataláns que venen dels frares y capellans», p. 186. Revista La Esquella de la Torratxa.

Parar (algú) com un sent Llàtzer

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1811. Publicacions de la Universitat de València.

Parèixer sinó un Sant Llatser

1 font, 1934.
Diu que no pareixia sinó un Sant Llatser, tot esbalait, com si tinguera el mon damunt; de tal manera, que bé podien dir que havien caigut de la paella en les brases, i que'l feen anar de Rodes a Pilars.
Font: Galiana, Lluís a "Rondalla de Rondalles"
Soler Godés, Enric (1934): Mirador, 305 (15 desembre), p6 «Fra Lluís Galiana», p. 6. Miraguano Ediciones.

Parèixer un Sant Llàcer

1 font, 2008.
Estar ple de ferides o en la roba feta penjolls.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Posar (algú) com un sen Llàtzer

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1817. Publicacions de la Universitat de València.

Posar com un Llátser

1 font, 1805.
F. met. tractar mal de paraulas á algú: ó embrutarlo de fang ó altra immundicia.
Equivalent en castellà: Poner de oro y azul.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llátser», p. 47.
F. met. tractar mal de paraulas á algú: ó embrutarlo de fang ó altra immundicia.
Equivalent en llatí: Maledictis impetere; aut luto inquinare; sordibus deturpare.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llátser», p. 47.

S'a posat com un San Llatze

1 font, 1917.
De: Mir i Capella, Antoni.
Lloc: Sant Sadurní d'Anoia.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0050 «27 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1370987». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Sembla un Sant Llàtzer

1 font, 2010.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Semblar un Sant Llatzer

1 font, 2010.
Ferit.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «Llistat per correu electrònic». Correu electrònic.

Semblar un Sant Llàtzer

1 font, 2011.
Sant Llàtzer: Nom del pobre d'una paràbola de l'Evangeli que apareix tot nafrat. Aquest personatge ha pogut originar connotacions populars del nom amb la lepra i els leprosos / llebrosos. Es diu de qui es troba ple de nafres, perquè ha estat apallissat o per una altra raó.
Sinònim: Deixar fet un eccehomo | Semblar un eccehomo.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 124. Eixam Edicions.