Paremiologia catalana comparada digital

Dir disbarats

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1803.

Dir disbarats

4 fonts, 1839.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. H. Caràcter. Caràcter. Babau, bambau, estúpid -a. Coses que diu o fa un bambau», p. 702. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Renegar, dir paraulotes, grolleries.
Lloc: Montseny, Àger.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dir disbarats», p. 178. Edicions Polígrafa.
Fr. Desbaratar.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Disbarat», p. 573. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Desbaratar.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Disbarat», p. 735. Impremta de Josep Torner.

[Dir] disbarats

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. A. Activitats generals. Parlar. Dir barbaritats o inconveniències», p. 795. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Dir disbarats, desatinos, simplesas, etc.

1 font, 1803.
F. parlar desconcertadament.
Equivalent en castellà: Disparar, disparatar, desbarrar, decir necedades.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dir», p. 264.
F. parlar desconcertadament.
Equivalent en llatí: Ineptias effutire; inepte loqui.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dir», p. 264.