Paremiologia catalana comparada digital

Dir que no

18 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1805.

Dir que no

4 fonts, 1805.
Moure el cap horitzontalment amb el gest del qui nega; fig., moure's horitzontalment una cosa, de manera anàloga al moviment del cap d'un qui nega.
A vegades, el llum, sedejant d'oli, deya que no per sos tres brochs alhora, Pons Auca 11.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dir I.7. c)». Editorial Moll.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «III. Discurs. Marcadors. A. Marcadors argumentatius. Discurs. Negació», p. 975. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Equivalent en castellà: Decir que no.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «No», p. 116.
Equivalent en llatí: Negare.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «No», p. 116.
Fr. negar alguna cosa.
Equivalent en castellà: Decir nones.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dir», p. 734. Impremta de Josep Torner.
Fr. negar alguna cosa.
Equivalent en castellà: Decir que no.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dir», p. 734. Impremta de Josep Torner.
Fr. negar alguna cosa.
Equivalent en francès: Dire non.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dir», p. 734. Impremta de Josep Torner.
Fr. negar alguna cosa.
Equivalent en francès: Nier.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dir», p. 734. Impremta de Josep Torner.
Fr. negar alguna cosa.
Equivalent en italià: Negare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dir», p. 734. Impremta de Josep Torner.
Fr. negar alguna cosa.
Equivalent en llatí: Negare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dir», p. 734. Impremta de Josep Torner.
Fr. negar alguna cosa.
Equivalent en llatí: Pernegare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dir», p. 734. Impremta de Josep Torner.

Dir que «nones»

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «III. Discurs. Marcadors. A. Marcadors argumentatius. Discurs. Negació», p. 975. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Dir que «nonis»

1 font, 1995.
Però ai las, en desvelar el teu nom m'hauria dit que 'nonis' perquè tu, amic Jaume, no ets un independent de prestigi.
Camps, Jaume (1995): Avui «Cartes creuades. Teniu algun problema?…», p. 16. L'Avui / El Punt Avui.

Dir que no a tot

1 font, 2007.
Sinònim: No voler baixar del ruc.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «413», p. 121. Garsineu Edicions.

Dir que no en rudes

1 font, 1974.
Lloc: Eivissa.
Alcover i Sureda, Antoni Maria (1974): Eivissa, 4, p14-16 «Material folklòric eivissenc replegat de mossèn Alcover», p. 15. Revista Eivissa.

Dir que no, ó de no

1 font, 1864.
Fr. Negar alguna cosa.
Equivalent en castellà: Decir de no, decir nones.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Dir», p. 572. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Negar alguna cosa.
Equivalent en llatí: Pernego, as.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Dir», p. 572. Hermanos Espasa, Editores.

Dir que nones

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. E. Intercanvis negatius. Rebuig. Rebuig en general», p. 644. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.