Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 92», p. 521. Columna Edicions.
Dispensi, senyor, que em pensava que era un ocell
2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1938.
Dispensi, em pensava que era un ocell
1 font, 1992.
Dispensi, senyor, que em pensava que era un ocell
1 font, 1938.
S'usa per indicar que hom ha confós una cosa per altra i, també, per contestar a algú que ens parla de manera despectiva i entonada. Una família de Barcelona va anar a passar l'estiu a un poblet de muntanya; i se'n va emportar un lloro. L'ocell se'ls va escapar, i se n'anà per uns camps. UN pagès el veié, i, sorprès per la seva viva coloració, tractà d'agafar-lo... (segueix a l'original).