Paremiologia catalana comparada digital

Dit polze

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1803.

Dit polze

2 fonts, 1968.
El dit major de la mà.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dit polze», p. 193. Edicions Polígrafa.
Loc. nom. [LC] MD]. → Dit gros 1.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «dit ». Institut d'Estudis Catalans.

[Dit] polze

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà a. Parts del cos. Parts del cos. Parts en general. Mà. Dits», p. 392. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Dit pòlse

1 font, 1803.
Sinònim: Dit gros.
Equivalent en castellà: Dedo pulgar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dit», p. 271.
Sinònim: Dit gros.
Equivalent en llatí: Pollex.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dit», p. 271.

Dit polze ó gros

1 font, 1864.
Lo primer y mès gròs de la ma y dels peus.
Equivalent en castellà: Dedo pulgar.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Dit», p. 580. Hermanos Espasa, Editores.
Lo primer y mès gròs de la ma y dels peus.
Equivalent en llatí: Pollex, iccis.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Dit», p. 580. Hermanos Espasa, Editores.