Paremiologia catalana comparada digital

Dona casolana no vol paraula vana

11 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1988.

Dona casolana, no vol paraula vana

7 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La dona», p. 20. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
L'ideal de dona és aquella que és molt a casa, complint els seus deures eficaçment enlloc de fer el fatxenda al carrer.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Les dones i els amics», p. 96. Editorial de Vecchi.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 29. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 63. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.

Dona casolana no vol paraula vana

4 fonts, 1997.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 46. Pagès Editors.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en castellà: La mujer casera, nunca falta de parlera.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Casolana», p. 38. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 231. Edicions 62.