Paremiologia catalana comparada digital

Dona d'altre marit, olla de caldo afegit

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1936.

Dona d'altre marit, olla de caldo afegit

4 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1187. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La casada», p. 19. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 231. Edicions 62.

Viuda d'altre marit, olla de caldo afegit

3 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1190. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La vídua», p. 26. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Des del comportament modèlic que han de seguir fins a la picaresca sexual més descarada, es descriu la conducta correcta de les viudes i el dolor per la mort del marit; tanmateix, i especialment, el refranyer es fa ressò del matrimoni en segones núpcies, dels desitjos de casar-se o mantenir relacions sexuals i de la seva influència i poder.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Papers femenins. Solteres, vídues i velles: la desvalorització de la infertilitat o la por a la llibertat», p. 45. Consell Insular de Menorca.

Ni bullit afegit, ni dona d'altre marit

1 font, 1999.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «A taula». Web.