Paremiologia catalana comparada digital

Dona i vinya donen a l'home alegria

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1936.

Dona i vinya donen a l'home alegria

5 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1190. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 29. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
El refranyer sobre les dones és abundantíssim i d'una forta agror; només respecta la dona com a mestressa de casa i com a mare; la resta són dures invectives.
Font: Soler i Amigó 1998: 223.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Introducció. Gènere i refranyer», p. 22. Consell Insular de Menorca.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Vi». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 197. Edicions 62.

Dona i vinya donen l'home alegria

1 font, 2004.
Al final, i després de tot aquest menyspreu, burla i insult envers la població femenina, el refranyer, fidel a l'ambivalència de la cultura popular, ha d'admetre que les dones són dolentes però necessàries, i fins i tot convenients.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Imatges femenines. Com són les dones? Xerraires, mentideres, dolentes i perilloses», p. 31. Consell Insular de Menorca.