Paremiologia catalana comparada digital

Dona que fa anar molt les tisores no cus pas gaire

9 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1900.

Dona que fa anar molt les tisores no cus pas gaire

3 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1200. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La tafaneria», p. 52. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 198. Edicions 62.

Qui molt fa anar l'estisora no cus pas gaire

2 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El treball. Feina», p. 108. Edicions Tres i Quatre.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els sastres», p. 365. Edicions 62.

Dona que fa anar molt les estisores, no cus gaire

1 font, 1989.
Fa referència a la cosidora que, xerrant molt, fa poca feina.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la feina de cosir. Del didal i les estisores», p. 78. Editorial Ausa.

La qui fa anar les tisores, no cus pas gayre

1 font, 1915.
Tisores: retalladora.
Font: Coll.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Dones - Fémbres», p. 14. Impremta Catalònia.

Qui molt fa anar l'estisora, no cus pas gaire

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 743», p. 214. Columna Edicions.

Qui molt fa anar l'estisora, no cus pas gayre

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 114. Editorial Rourich.