Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1196. Editorial Selecta-Catalonia.
Dona que no estima no val res
Les dones que, pel seu estat civil o la seva edat —solteres, vídues i velles— no són dones fèrtils pateixen el menyspreu de ñla societat i són objecte de burla constant i sagnant... [...] D'altra banda, però, es desxifra fàcilment que es tracta de dones no controlades per la societat ni pels homes, dones que, al cap i a la fi, per una motivació o una altra, són lliures (segueix a l'original).