Paremiologia catalana comparada digital

Donar-li pel morral

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Donar pel morral

6 fonts, 1961.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2361», p. 254. Columna Edicions.
Expressió despectiva, dirigida en particular a les persones tossudes i que discuteixen sense solta ni volta.
A les persones irraonables, més val donar-les pel morral i no discutir-hi.
Lloc: La Pobla de Lillet.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Donar pel morral», p. 225. Edicions Polígrafa.
Copular (l'home).
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Donar v. tr. i intr.», p. 131. Edicions 62.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Referències del mal i de totes les coses malament», p. 65. Autoedició.
Dir que sí, havent de dir que no.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «D», p. 21. Autoedició.
Copular l'home.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Lèxic de la sexualitat. Fer l'amor, copular», p. 209. Editorial Trabucaire.

Donar-ne o Donar-li pel morral

1 font, 1926.
Complaure en tot, donar gust a qualcú assentint a allò que diu o procurant de fer-s'hi agradable.
Lloc: Vallès, Cardona.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Morral Loc. b)». Editorial Moll.