Paremiologia catalana comparada digital

Donar consell

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

Donar consell

2 fonts, 1839.
Dar consejo.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 41. Comercial Denes, SL.
Fr. Aconsellar.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Consell», p. 520. Impremta de Josep Torner.

Donar consell (o donar de consell)

1 font, 1926.
Donaren-li per conseyl sos richs hòmens…, Jaume I, Cròn. 2 | Per lo mal consell que li daven, Pere IV, Cròn. 66 | Ni he dats aquells bons consells que haguera pogut haver dats, Eximenis Conf. 18 | Consell haueu dat a qui no'l demana, Prov. olives 233.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Donar III.1». Editorial Moll.

Donar consells

1 font, 1990.
Aleshores, com si l'atragués irresistiblement la idea de donar consells i així sentir-se superior, l'Adrià arrufava el nas i hio posava objeccions.
Simó, Isabel-Clara (1990): Els ulls de Clídice «Capítol 4», p. 105. L'Avui / El Punt Avui.