Ant. Procurar, prendre les disposicions perquè es faci una cosa.
Us prech, comtessa, que vós doneu orde que la mia host ab sos dinés sia ben prouehida, Tirant, c. 5 | Donaren orde de fer la sua piadosa offerta, Villena Vita Chr., c. 5.
Donar ordre
13 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1803.
Donar orde
2 fonts, 1865.
Fr. Prescríurer lo modo pera conseguir ó fér alguna cosa.
Equivalent en castellà: Dar órden.
Fr. Prescríurer lo modo pera conseguir ó fér alguna cosa.
Equivalent en llatí: Praescribo, is.
Donar òrde
2 fonts, 1803.
Sinònim: V. Orde.
Fr. Disposar, manar.
Equivalent en castellà: Dar órden.
Fr. Disposar, manar.
Equivalent en francès: Donner ordre.
Fr. Disposar, manar.
Equivalent en francès: Ordonner.
Fr. Disposar, manar.
Equivalent en italià: Disporre.
Fr. Disposar, manar.
Equivalent en italià: Ordinare.
Fr. Disposar, manar.
Equivalent en llatí: Praescribere.
Dònar òrde
1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Dar òrden.
Equivalent en llatí: Praescribere.
Donar orde (per fer qualque cosa)
1 font, 2008.
Donar permís.
—Oi, geperut del dimoni! —li diu agafant-lo p'es gep—. I qui t'ha donada orde de robar-me sa llenya? (IV, 47).
Lloc: Mallorca.