Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1191. Editorial Selecta-Catalonia.
Dones, mal bestiar
6 recurrències. Primera citació: 1936.
Refranys misògins.
Font: PCCD / DSFF.
També es pot detectar el context del món de la pagesia, amb metàfores inspirades en el temps, el vent i el mar, el bestiar, la cacera o el conreu, entre d'altres, com hem vist i continuarem veient. Tot plegat és fruit del rerefons en què els proverbis creen i recreen, inventen i reprodueixen, un altre rerefons utilitzat per a emmarcar i remarcar sempre i en tot moment la maldat femenina.
D'això es desprén la importància agrícola i ramadera de la societat on s'originen o es reprodueixen aquests refranys. Com veiem, les forces de la natura, els animals i el camp són exemples per a fer una comparació metafòrica entre aquests i les dones, les quals sempre surten perdent: són igual de negatives o pitjors que l'element elegit per a la comparació.