Paremiologia catalana comparada digital

Dones i burros, treu-ne el que puguis

21 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1936.

Dones i burros, treu-ne el que puguis

10 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 23. Editorial Millà.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Mas Pascual, Pere (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la parella. Dones». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Ases, matxos i mules», p. 118. Editorial Millà.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 131. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 199. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb la parella. Dones», p. 8. Revista L'Estel.

Dones i burro, treu-ne el que puguis

3 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 21. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.

De la dona i de la mula, treu-ne el que en puguis

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1200. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «Consells», p. 54. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

De dones i ases, treu-ne el que puguis

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 45. Pagès Editors.

De la dona i de la burra que se traga lo qu'es puga

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «D», p. 19. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

De la dona i de la burra, hi ha per traure allò que es puga

1 font, 1989.
Nombrosos són els dedicats a la dona, n'hi ha per a fer-se mala sang. La consideració que tenen d'ella no cal ni comentar-la.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «I. Especialment referits a persones», p. 18. Autoedició.

De la dona i de la burra, treu-ne el que pugues

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1113. Editorial Selecta-Catalonia.

De la dona i de la mula, treu-ne el que puguis

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 195. Edicions 62.

Dones i burres, treu-ne el que pugues

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1674», p. 851. Columna Edicions.