M. So viu que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o vidre.
El dring de l'or, de l'argent.
Equivalent en alemany: Klingen (n.); (vidre) Klirren (n.).
Dring!
13 recurrències. Primera citació: 1839.
Dring
4 fonts, 1839.
M. So viu que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o vidre.
El dring de l'or, de l'argent.
Equivalent en anglès: Clink.
M. So viu que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o vidre.
El dring de l'or, de l'argent.
Equivalent en castellà: Tintín.
M. So viu que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o vidre.
El dring de l'or, de l'argent.
Equivalent en francès: Tintement.
Onomatopeia del so d'una moneda.
Lloc: Vic (Osona).
Interj. i m. Onomat.: Ning, ring. També onomatopeia del so molt agut que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o de vidre.
Avui toca sopar a can Pau. A l'hora convinguda: / —Dring! —arriba en Pere. / Al cap d'un minut: / —Dring! —arriba en Berenguera (Josep Carner, «La febre del primer moment», «Les planetes del verdum», 1918).
S. m. Lo so que dèxa en los oidos la campana ó altre co sonoro.
Equivalent en castellà: Retín.
S. m. Lo so que dèxa en los oidos la campana ó altre co sonoro.
Equivalent en castellà: Retinte.
S. m. Lo so que dèxa en los oidos la campana ó altre co sonoro.
Equivalent en castellà: Retintin.
S. m. Lo so que dèxa en los oidos la campana ó altre co sonoro.
Equivalent en francès: Tintement.
S. m. Lo so que dèxa en los oidos la campana ó altre co sonoro.
Equivalent en italià: Tintinnire.
S. m. Lo so que dèxa en los oidos la campana ó altre co sonoro.
Equivalent en italià: Tintinno.
S. m. Lo so que dèxa en los oidos la campana ó altre co sonoro.
Equivalent en llatí: Tinnitus.