Paremiologia catalana comparada digital

Eh!

23 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1814.

Eh!

4 fonts, 1857.
Cridam una amiga.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.1.2. Exercicis», p. 51. Editorial Moll.
Interj. Interrogativa.
Equivalent en alemany: Hä!
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Eh», p. 394. Enciclopèdia Catalana.
Indica petició de repetició o aclariment d'alguna cosa que hom no ha entés.
Eh?: què has dit?
Equivalent en alemany: He!, hey!, eh!
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Eh», p. 394. Enciclopèdia Catalana.
Indica petició d'assentiment a allò que hom diu: oi?
Eh, que sí? Vindràs, eh?
Equivalent en alemany: Nicht (war).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Eh», p. 394. Enciclopèdia Catalana.
Indica petició de repetició o aclariment d'alguna cosa que hom no ha entés.
Eh?: què has dit?
Equivalent en anglès: Hey!, hi!
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Eh», p. 394. Enciclopèdia Catalana.
Indica petició d'assentiment a allò que hom diu: oi?
Eh, que sí? Vindràs, eh?
Equivalent en anglès: Isn't it?, aren't you?, don't you?, isn't that so?
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Eh», p. 394. Enciclopèdia Catalana.
Interj. Interrogativa.
Equivalent en anglès: What?, pardon?
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Eh», p. 394. Enciclopèdia Catalana.
P. ext.
Eh? No pot ser veritat!
Equivalent en castellà: ¡Eh!
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Eh», p. 394. Enciclopèdia Catalana.
Interj. Interrogativa.
Equivalent en castellà: ¡Qué?, ¿eh?
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Eh», p. 394. Enciclopèdia Catalana.
Indica petició de repetició o aclariment d'alguna cosa que hom no ha entés.
Eh?: què has dit?
Equivalent en castellà: ¿Eh?
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Eh», p. 394. Enciclopèdia Catalana.
Indica petició d'assentiment a allò que hom diu: oi?
Eh, que sí? Vindràs, eh?
Equivalent en castellà: ¿No?, ¿verdad?
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Eh», p. 394. Enciclopèdia Catalana.
P. ext.
Eh? No pot ser veritat!
Equivalent en francès: Eh!, he!
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Eh», p. 394. Enciclopèdia Catalana.
Indica petició de repetició o aclariment d'alguna cosa que hom no ha entés.
Eh?: què has dit?
Equivalent en francès: Ein?
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Eh», p. 394. Enciclopèdia Catalana.
Interj. Interrogativa.
Equivalent en francès: Ein?
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Eh», p. 394. Enciclopèdia Catalana.
Indica petició d'assentiment a allò que hom diu: oi?
Eh, que sí? Vindràs, eh?
Equivalent en francès: Ein?
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Eh», p. 394. Enciclopèdia Catalana.
Unas veces es amenaza, otras sirve para llamar la atencion, otras para señalar que no hemos oido ó entendido lo que nos dicen.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 8. De la interjección», p. 137. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Crit per fer tombar algú.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Eh!», p. 255. Edicions Polígrafa.

Eh

3 fonts, 1814.
Interj. usada per a cridar l'atenció de qualcú.
Eh! vostès ya saben que sí senyor, Martínez Folkl. i, 58 | Eh, tu! Vine ací!
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «1 Eh». Editorial Moll.
Interj. Equival al pronom interrogatiu «què?» abreviat, per a demanar familiarment que ens repeteixin o expliquin una cosa que no hem entès.
Els teus pares et criden.—Eh? (=què dius?) | Per què has fet això? Eh, per què ho has fet?
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «2 Eh 1». Editorial Moll.
Interj. S'usa per a introduir una interrogació en la qual actua com a partícula intensiva equivalent a «veritat?», «és ver?», «Eh que me'ls havies compromès?».
Demà és el teu sant; eh que sí?
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «2 Eh 2». Editorial Moll.
Les interjeccions més usades.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Interjeccions», p. 101. Web.
Interj. Expressa interrogació, conformitat, menyspreu o fàstic; també es fa servir (generalment, amb so de /e/ tancada) per interpel·lar, cridar l'atenció d'algú o alertar d'un perill. De creació expressiva, que ja existia en llatí.
Eh!… Miqueló, que no hi veus? (Jacint Verdaguer, «La farigola», «Jovenívoles (1863-65)».
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «E», p. 88. Edicions 62.

Eh?

1 font, 1985.
Interrogació equivalent a Veritat?, Oi?, Fa? Es considerqa una forma de preguntar poc polida.
Eh, que m'ajudaràs?
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Eh?», p. 90. Editorial Pòrtic.