Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Eh!

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1814.

Eh!

2 fonts, 1857.
Cridam una amiga.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.1.2. Exercicis», p. 51. Editorial Moll.
Unas veces es amenaza, otras sirve para llamar la atencion, otras para señalar que no hemos oido ó entendido lo que nos dicen.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 8. De la interjección», p. 137. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Eh

1 font, 1814.
Les interjeccions més usades.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Interjeccions», p. 101. Web.

Eh?

1 font, 1985.
Interrogació equivalent a Veritat?, Oi?, Fa? Es considerqa una forma de preguntar poc polida.
Eh, que m'ajudaràs?
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Eh?», p. 90. Editorial Pòrtic.