Paremiologia catalana comparada digital

Eivissa, terra de pins

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Eivissa, terra de pins

7 fonts, 1978.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «6.Llocs. 6.1. Ciutats i pobles. Refranys», p. 243. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Eivissa», p. 52. Editorial Moll.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Illes Balears i Pitiüses. Eivissa. Eivissa». Manuscrit.
Lloc: Eivissa.
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de la isla de Ibiza». Blogger.
N'hi abunden.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 500. Edicions 62.
Tot i que no s'està d'acord amb si el nom d'Eivissa és el resultat evolutiu d'«Illa de pins», sembla, però, que hi ha convicció que el mot «Pitiüses»,.
Amb què genèricament els grecs i els romans identificaven el grup format per Eivissa i Formentera, per la seva abundància de pins.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1134 Eivissa», p. 157. Institut Menorquí d'Estudis.

Ervissa, terra de pins

1 font, 1926.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Eivissa Refr». Editorial Moll.